m. Dita ofensiva.
«I en la seua memòria rebrotaven totes les malediccions que havia sentit a sa mare en els moments de desesperació, quan apostrofava dicteris en la soledat de la barcassa.» Flor de Maig, Vicent Blasco Ibáñez, Àrbena, p. 140.
DCVB: pres del llatí dicterium, mat. sign.
«I en la seua memòria rebrotaven totes les malediccions que havia sentit a sa mare en els moments de desesperació, quan apostrofava dicteris en la soledat de la barcassa.» Flor de Maig, Vicent Blasco Ibáñez, Àrbena, p. 140.
«És una qüestió delicada que, segons com, pot ser utilitzada per a llançar dicteris i soflames de censura contra l’activitat dels docents. Però el risc de possibles retrets demagògics no ens hauria d’impedir afrontar els problemes obertament, i menys encara d’assumir amb valentia la necessitat de rectificar quan constatem que, efectivament, s’han comés errors.» Josep Lacreu, Enredats en la xarxa.
