1. adj. MÚS. Es diu de l'instrument musical que produïx el so per la vibració de tot el material de què està format i no per la d'una part de l'instrument, siga per una corda, una membrana o una columna d'aire.
2. m. MÚS. Instrument idiòfon.
Del grec ΐδιος-, propi, i -φωνή, so.
«La campana és un instrument musical de percussió i un idiòfon d'entretoc, és a dir, per la seua forma de copa invertida i estufada ressona acústicament i es posa tot en vibració en ser colpejat. Per això, les campanes es fan seguint fórmules exactes, calculant per les dimensiones, espessor i diàmetres, la seua nota musical, o de to.» Alfons Llorenç, Campanes i anticlericalisme.
