hala 1
f. HIST. A l'edat mitjana, porxada on es contractaven mercaderies,
llotja.
DCVB: probablement de l'italià alla, mat. sign. (del francés
halle: «la halle aux cuirs, la halle aux draps», etc.).
hala 2
interj. Paraula usada per a encoratjar, donar pressa.
DCVB:
probablement forma d'imperatiu de halar (cf. un cas anàleg en
la interjecció hissa, que no és sinó l'imperatiu de hissar). Segons
Asín (Al Andalus, ix, 31), de l'àrab halà, interjecció per a excitar els cavalls.
