m. Acció o efecte d'encimbellar, posar dalt d'un lloc elevat o portar (algú) a una posició elevada.
DCVB: derivat de cimbell que prové probablement del llatí cymbălu, amb la terminació substituïda pel sufix -ell. En antic francès i provençal existeix també el mot cembel amb els significats de ‘senyal’, ‘reclam’, ‘parany’, ‘trampa’, ‘engany’, ‘passatemps’ (cfr. Levy Prov. Suppl. Wb. i, 240-241). El procés semàntic des del significat del llatí cymbălu fins als del català cimbell, deu haver estat el següent: ‘campana de senyal’ > ‘senyal’ > ‘senyal per atraure la caça’ > ‘atractiu enganyós’.
DCVB: derivat de cimbell que prové probablement del llatí cymbălu, amb la terminació substituïda pel sufix -ell. En antic francès i provençal existeix també el mot cembel amb els significats de ‘senyal’, ‘reclam’, ‘parany’, ‘trampa’, ‘engany’, ‘passatemps’ (cfr. Levy Prov. Suppl. Wb. i, 240-241). El procés semàntic des del significat del llatí cymbălu fins als del català cimbell, deu haver estat el següent: ‘campana de senyal’ > ‘senyal’ > ‘senyal per atraure la caça’ > ‘atractiu enganyós’.
