1. m. OFICIS Calafatador.
2. m. OFICIS Ferramenta de tall ample, en forma d'escarpre, utilitzada pels boters i els calafatadors per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l'embarcació.
DCVB: segons Meyer-Lübke REW 4663, del grec tardà kalaphatein, mat. sign.; però en l'àrab espanyol hi havia la forma ḳalfaṭa amb el mateix significat (R. Martí Voc. 163), i sembla probable que aquest mot sigui el vertader origen de calafatar i del substantiu calafat. Sobre la possible procedència del mot aràbic, vegeu Corominas DECast, i, 583.
