m. ANAT. Part anterior ixent de la cara de certs mamífers i
peixos, on hi ha la boca i els forats del nas. És una espècie que es caracteritza per un musell llarg.
DCVB: del llatí *musĕllu, derivat dim. de *musus, mat. sign. || 1. (cf. REW 5784 i Volkst. Kult. Rom. viii, 45).
- fr. museau
«Auuu! –udolava
el gos, aüssant
el musell amb un lament interminable que crispava els nervis i
pareixia agitar l’horta amb un eriçó fúnebre». La barraca, Vicente Blasco Ibañez.
