1. v. tr. Punyir (el cavall) amb els esperons. Este cavall, perquè córrega no cal esperonar-lo.
2.
v. tr. [ fig. ] Incitar, estimular. No treballa si no l'esperonen.
DCVB: d'esperó que prové del llatí tardà sporōnus, mat. sig. || pres del fràncic sporo (cf. Meyer-Lübke REW 8130a).
- fr. éperonner
