1. f. TECNOL. Resistència que
presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que
caracteritza la fragilitat del sòlid.
2. f. PSIC./SOCIOL.
Capacitat d'una persona o d'un grup per a continuar
projectant-se en el futur a pesar de condicions molt negatives o vivències
traumàtiques.
3. f. ECOL. Capacitat d'un
ecosistema de recuperar l'estabilitat després de veure's greument afectat.
De l'anglés resilience.
«La resiliència urbana és, a l'igual que la resiliència d’una persona, la capacitat d’una ciutat per a recuperar el seu equilibri normal després d’una crisi ambiental o estat excepcional en els serveis.»
resiliència (Levante)
De l'anglés resilience.
«La resiliència urbana és, a l'igual que la resiliència d’una persona, la capacitat d’una ciutat per a recuperar el seu equilibri normal després d’una crisi ambiental o estat excepcional en els serveis.»
resiliència (Levante)