1. a. v. tr. Vigilar amb l'esguard un lloc. Guaitar el mar, el camp, un camí.
b. v. tr. Mirar.
c. v. tr. [ fig. ] Considerar. Guaita, este, quines coses que diu!
2. v. intr. Abocar-se, traure el cap. Guaita a la finestra.
DCVB: del germ. wahten, ‘vigilar’, ‘observar’.
«Abans d'entrar al saló guaita, pel badall de la porta, com la vella escala el sofà i s'hi posa còmoda.» Espiral, Manuel Baixauli.
