1. m.
Tros
de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo
a una brasa, crema amb flama.
2. a.
estar
(algú)
fet un lluquet
Es diu de la persona que es mostra fortament enfadada.
b.
saltar
com un lluquet Intervindre
en un assumpte amb rapidesa i decisió.
DCVB: a primera vista sembla diminutiu de lluc, però en realitat ve de l'àrab alwuqéyd, ‘ble’, ‘palleta per a encendre’ (cf. Dozy Suppl. ii, 828).
