adj. Es diu de les paraules i de les expressions que servixen per a omplir la frase sense ser necessaris per al sentit.
DCVB: del llatí expletīvum, ‘omplidor’.
«...l’adverbi no pot usar-se en determinats contexts amb un valor expletiu, sense que siga necessari per al sentit de l’oració...» AVL, Gramàtica Normativa Valenciana, p. 231.
DCVB: del llatí expletīvum, ‘omplidor’.
«...l’adverbi no pot usar-se en determinats contexts amb un valor expletiu, sense que siga necessari per al sentit de l’oració...» AVL, Gramàtica Normativa Valenciana, p. 231.
