f. CONSTR. Canal ixent, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la coberta d'un edifici, i que està esculpida en forma de figura humana o animal.
DCVB: derivat del radical garg-, onomatopeia del borbolleig (cf. REW 3685).
Del baix llatí gargŭla. El radical garg- evoca en les llengües germàniques i romàniques el so d'un líquid que brolla. Amb este radical es formen paraules com gargamella, gargall i gàrgares.
«En determinats moments de la nostra vida, tots fem cara de gàrgola.» Diccionari per a ociosos, Joan Fuster.
Són molt interessants les gàrgoles de la llotja de València.
