1. f. Qualitat de contumaç.
2. f. Fet de no presentar-se algú a juí quan ha sigut cridat.
DCVB: pres del llatí contumācĭa, mat. sign.
«...que tindrà multa per cada una de les faltes que farà en la explicació del Evangeli en los dies que li toque per turno reservand-se el pendre altres providències en el cas de contumàcia en no dar cumpliment de sa obligació.» Llibre de Capítols y deliberacions del clero, p. 256v, 2 de gener de 1786, Bocairent, APB.
