1. f. REL. Tendència espontània, prèvia a l'opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.
2. f. Apetit desordenat de plaers sensuals.
3. f. Cobejança. Sempre ha tingut una verdadera concupiscència de diners.
DCVB: del llatí concupiscentĭa, mat. sign.
«La concupiscència
—diguen els moralistes el que vulguen— és la vida.» (Joan Fuster, Diccionari per a ociosos).
