1. v. tr. Acostar la cara (d'un xiquet) al pit. La mare acaronava amorosament el fill.
2. v. tr. Acostar (algú) cap a si mateix d'una manera afectuosa, com per a protegir-lo. Li entraren ganes d'acaronar-lo com si fóra un xiquet.
3. v. tr. [ fig. ] Acariciar. Una brisa benigna acaronava els xiquets que jugaven en la platja.
DCVB: format damunt un derivat del llatí carus (cfr. acariciar) amb el suf. -ōne.
