1. m. Cordó, cinta, feix de filaments combustibles posat en l'interior dels ciris, les candeles o les bugies, o bé en el bec dels llums d'oli, de petroli, etc., per a obtindre'n llum una vegada iniciada la ignició.
2. m. Floc de cabells que pengen.
3. ble de frare BOT. Estepa blenera.
DCVB: incerta. La forma occitana bleze, documentada també en català medieval, semblava justificar un origen germ. *blesa, admès en el FEW; però aquesta teoria sembla inacceptable per raons fonètiques. Coromines (Congr. Barc. i, 405) proposa una base cèltica *bledĭno-, ‘planta de l'espècie Verbascum thapsus’, que, usant-se per fer llum, hauria servit de mitjà de pas al significat de ble, cosa que sembla confirmar se pel nom de blenera donat a la dita planta.