1. f. pl. Regal que es dóna a la persona que porta una bona notícia.
2. f. pl. [ p. ext. ] Bona notícia.
DCVB: de l'àrab al-bixára, mat. sign. S'ha discutit si el mot en català antic era paroxíton o proparoxíton; de la forma albíxeres que, segons Corominas, encara és viva a la comarca de Castalla, sembla deduir-se que el mot era proparoxíton, encara que les variants albaxínies i albexénia semblen més tost indicar una accentuació paroxítona.
«Jesucrist ressuscitat, dix a sent Gabriel: “Vés, porta albíxera a la mia mare”. E tots los àngels cantaren esta cancó.» Sant Vicent Ferrer (sermó predicat el 23 d’abril de 1413, diumenge de Resurrecció).
