1. m. Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d'haver-se'n després un tros. Entraven a l'hort per un esvoranc de la tanca.
2. m. Esgarrany gran. Fer-se un esvoranc a les calces.
3. m. Trenc.
DCVB: d'esvorar que ve de vora, del llatí ōra, mat. sign. ||1, amb una v- evitadora de l'hiat en la combinació la ora (J. Coromines en AIL Cuyo, i, 147). Aquesta modificació pogué esser afavorida per la conveniència d'evitar l'homonímia amb hora.
