m. Colp, topada brusca.
DCVB: d'aürtar, del romànic *hūrtāre ‘tossar, envestir’, que és també l'origen del fr. heurter (REW 4244). La forma romànica primitiva és probablement derivada de *hūrt, variant dialectal del germ. hrūtr ‘moltó’, segons J. Brüch (ZRPh, xxxviii, 694).
