rabent

adj. Animat d'un moviment molt ràpid. L'aigua baixava atorrentada, rabent. El cotxe va passar rabent.

DCVB: del llatí vg. *rapĕnte, var. del clàssic rapiente, ‘arrancant’.

«No hi havia ningú, tret dels cotxes que circulaven, rabents per la carretera, B tingué un pensament temerari.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 210.