1. a. f. OCEANOGR. Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que constituïx el grau 3 de l'escala de Douglas.
b. forta maror OCEANOGR. Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m, que constituïx el grau 4 de l'escala de Douglas.
2. a. f. [ fig. ] Agitació, discòrdia, mal humor, etc., en el si d'un grup de persones. Quan vaig vore la maror que hi havia, me'n vaig anar.
b. f. [ fig. ] Remor confusa de baralla, de protesta, etc. La maror de la manifestació omplia els carrers.
DCVB: derivat de mar.
«Dic el teu nom o possibilitat.
Mire i no et veig en aquest menjador.
Hauràs vingut i te n’hauràs anat.
Et duc al cor, signe d’amor cremat,
per sobretot, per sempre vencedor.
Em note, tot, de sobte rovellat.
Era, al damunt teu, el fosc llaurador
que foscament orienta el forcat,
i foscament va esbargint llavor,
amo i senyor del teu cos, al tancat.
Hi havia, al cel, una alta claredat.
Em vens de lluny, remor d’una maror,
i des del llit t’escolte, desvetlat.»
"Frontispici", Vicent Andrés Estellés
