esberlar

1. a. v. tr. Trencar (alguna cosa) en la direcció de les seues fibres, segons la línia de mínima resistència. Esberlar les soques dels arbres.

b. v. pron. Amb esta calor s'esberla la fruita més prompte.

2. v. tr. [ p. ext. ] D'un colp li esberlaren la cama.

DCVB: derivat d'esberla, sembla onomatopeia del soroll que produeix un objecte dur en rompre's violentament: berl-.

Viatge d'hivern, Jaume Cabré