adj. Que tira a groc, que grogueja, groguenc.
DCVB: derivat de groc, del llatí crŏcum, ‘safrà’.
«Al sostre del passadís hi havia una lluerna de plàstic transparent que filtrava una llum feble, groguinosa.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 76.
DCVB: derivat de groc, del llatí crŏcum, ‘safrà’.
«Al sostre del passadís hi havia una lluerna de plàstic transparent que filtrava una llum feble, groguinosa.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 76.
