m.
[pop.]
Persona
parada, condescendent per badoqueria.
És un carallot, fan el que volen d'ell.
DCVB: derivat pejoratiu de carall.
«Es deia Carmeta, la
xiqueta discapacitada amb qui es rebolcava el carallot
de Dick.» Isabel-Clara Simó, El
Mas del Diable.
