dijous, 13 de desembre de 2018

entaforar

1. v. tr. Amagar, especialment en un forat, racó, etc. El xiquet havia entaforat la clau en l'armari dels joguets.
2. a. v. pron. Amagar-se. Quan s'entafora no hi ha manera de trobar-lo.
b. v. pron. [fig.] No tenen casa: no sé on pensen entaforar-se.

3. v. pron. Encastar-se. Va entaforar-se la boina i va llançar-se al barranc.

DCVB: sembla que pot explicar-se com una metàtesi de enforatar, derivat de forat; però també sembla relacionable amb el verb arcaic tafurar, que trobam en Febrer Inf. viii, 114.