1. m.
Disposició
del cor, de l'ànima.
Ser ferm de coratge.
2. m.
Fermesa
de cor davant del perill, les dificultats, valor, resolució.
Es va llançar al mar per salvar-lo, en una prova de coratge.
DCVB: del llatí vulgar *coratĭcu, derivat de cŏr, mat. sign. || 1 El mateix origen tenen el francés courage i l'italià coraggio.