miracle o milacre

1. m. REL. Fenomen extraordinari que es creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.

2. m. [hiperb.] No vullgues fer miracles. Este xarop farà miracles en la vostra salut. És un miracle que no haja caigut. Si aprovem el curs serà un miracle.

3. m. TEATRE Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant.

4. per miracle Miraculosament.

5. quedar-se com els del miracle Quedar sorprés per alguna cosa que no s'esperava.

DCVB: del llatí miracŭlu, mat. sign.

5. «Però tot està en contínua transformació, i en un moment determinat, durant el segle XVI, la paraula miracle es transformà en milacre. Una simple inversió de les consonants de les dos últimes síl·labes. Així és com es pot constatar en la crònica de Pere Joan Porcar Coses evengudes en la ciutat y regne de València: «invocà a sent Simó y féu fer est milacre», i en el Dietari de Joaquim Aierdi, i en les Memòries d’un capellà del segle XVIII de Josep Esplugues, i en moltes altres obres fins a generalitzar-se per l’antic Regne de València, per les terres del Baix Ebre i per l’illa de Menorca.». Pren la paraula, Josep Lacreu.

En castellà passa el mateix fenomen i apareix ja la forma canviada en  el Diccionario latino-español, de Nebrija (1495).