dimarts, 13 de març de 2018

bemoll

1. a. m. MÚS. Signe segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l'estat natural.
b. doble bemoll MÚS. Signe que indica que cal abaixar dos semitons la nota o les notes afectades.
2. adj. MÚS. Es diu de la nota afectada pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l'estat natural.

Necessitem  una miqueta d'història de les notes musicals per a saber què vol dir bemoll. El nom que nosaltres utilitzem per a les notes musicals ve d'Itàlia, de fa uns mil anys i eren les primeres lletres d'un himne en llatí.
Ut queant laxis 
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Cinc-cents anys més tard es va canviar la nota ut per l'actual do.
La paraula bemoll té l'origen en les notes musicals que encara fan servir els anglesos que són:  la = A  |  si= B  |  do= C  |  re= D  |  mi= E  |  fa= F  |  sol= G. Com veiem la nota B és la nostra si, és a dir, que un bemoll en un principi es referia a un si moll o suau.