Entrada destacada

niquill

  m. Desconeguda. Llibre de Claveria de Bocairent 1703-1707 «... que han importat los niquills en lo present añy com consta per una memòria ...

dimarts, 13 de març del 2018

bemoll

1. a. m. MÚS. Signe segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l'estat natural.
b. doble bemoll MÚS. Signe que indica que cal abaixar dos semitons la nota o les notes afectades.
2. adj. MÚS. Es diu de la nota afectada pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l'estat natural.

Necessitem  una miqueta d'història de les notes musicals per a saber què vol dir bemoll. El nom que nosaltres utilitzem per a les notes musicals ve d'Itàlia, de fa uns mil anys i eren les primeres lletres d'un himne en llatí.
Ut queant laxis 
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Cinc-cents anys més tard es va canviar la nota ut per l'actual do.
La paraula bemoll té l'origen en les notes musicals que encara fan servir els anglesos que són:  la = A  |  si= B  |  do= C  |  re= D  |  mi= E  |  fa= F  |  sol= G. Com veiem la nota B és la nostra si, és a dir, que un bemoll en un principi es referia a un si moll o suau.