1. m.
Recipient
fet de terrissa, de metall, de fusta, etc., destinat a contindre
líquids, grans, etc., o a servir com a recipient de cuina.
La pica està plena d'atifells bruts.
2. m.
pl. Utensilis,
ferramentes.
DCVB: de l'àrab tifāl, ‘vas de coll estret’ («gutturnium» segons Freytag, «cruche, pot» segons Kazimirski): cfr. J. Solà Solé, ap. Est. Rom. ii, 108. Spitzer havia proposat (AIL Cuyo, iii, 2) un altre origen com a derivat d'un verb *atifar completament improbable.
