1. m. Juí, trellat, discerniment. Estan bojos, no tenen senderi.
2. perdre el senderi Tornar-se boig, obcecar-se.
DCVB: el llatí escolàstic synderĕsis, mat. sign.
Vegeu sindèresi.
« Aplicat sense mesura ni senderi, pot donar lloc a autèntiques aberracions a l’hora de valorar què és incorrecte.» Josep Lacreu, Pren la paraula, blog.
« Aplicat sense mesura ni senderi, pot donar lloc a autèntiques aberracions a l’hora de valorar què és incorrecte.» Josep Lacreu, Pren la paraula, blog.