m. TRANSP. Carruatge descobert de caixa rectangular per a sis o huit persones, amb els seients disposats lateralment.
DCVB: pres del francés phaéton, mat. sign.
La paraula té l'origen en el personatge de la mitologia grega Faetont o Faetó, en grec Φαέθων, fill del rei Sol a qui va demanar de conduir per un dia el seu carro.
