1. a. m. Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta en la part posterior de la bota de muntar i servix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.
b. m. [ fig. ] Incitament, estímul.
c. esperó d'apicultor TECNOL./APIC. Ferramenta de metall proveïda d'una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament calfada, servix per a incrustar a la cera estampada els fils d'aram muntats en els quadros del buc perquè les bresques queden sòlidament fixades.
d. tindre esperons Tindre experiència.
2. m. ANAT. Prominència punxeguda i sobreïxent.
3. m. BOT. Prolongació tubular i tancada de la base del calze o de la corol·la.
4. a. m. MAR. Extrem de la proa d'un vaixell.
b. m. MAR. Punta de ferro sobreïxent per la proa de les galeres amb la qual abordaven i ferien l'enemic.
5. a. m. OBR. PÚBL. Construcció en punta en forma d'angle agut addicionada als pilars d'un pont, aigua amunt i aigua avall, per a tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l'aigua.
b. m. OBR. PÚBL. Contrafort.
c. m. OBR. PÚBL. Punta de roca que romp les onades en l'entrada d'una cala, d'un port, etc.
6. m. ZOOL. Apèndix punxegut que presenten en les extremitats alguns animals.
7. esperó de cavaller BOT./JARD. Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium ajacis), de tija terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d'un llarg esperó.
DCVB: del llatí tardà sporōnus, mat. sig. || 1, pres del fràncic sporo (cf. Meyer-Lübke REW 8130a).
