1. a. f. MÚS. Instrument rústic de vent, fet amb canya o fusta, que pot tindre embocadura de flabiol o bé de llengüeta (doble o simple i batent).
b. f. MÚS. Canó de certs instruments de vent que s'aplica a la boca.
2. f. OFICIS Canó de vidre, de metall, etc., que servix per a dirigir la flama d'un llum, bufador.
3. f. VIDRE Cap del canó per on bufa el vidrier.
DCVB: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’, feminitzat.
