1. v. tr. FÍS. Produir, una superfície, la reflexió.
2. a. v. tr. Reproduir la imatge (d'una cosa) com fa un espill. El llac reflectia la lluna i les estreles.
b. v. tr. [ fig. ] Aquella acció reflectia molt bé el seu caràcter.
c. v. pron. Reflectir-se la lluna en la mar.
d. v. pron. [ fig. ] Deixar-se vore una cosa en una altra. Reflectir-se l'ànima en la cara.
DCVB: pres del llatí reflectĕre, ‘doblegar, girar’, ‘reflexionar’.
