m. FILOS. Finalisme, doctrina que explica la realitat, l'existència i l'estructura del món, l'actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o una sèrie de fins determinats.
DCVB: de teleologia, compost del grec τέλεος ‘acabat’ i -λογία ‘tractat’.
DCVB: de teleologia, compost del grec τέλεος ‘acabat’ i -λογία ‘tractat’.
