adj. Dit d'una demostració de dolor o de pena que mou a compassió. Veu planyívola.
DCVB: derivat de plànyer, del llatí plangĕre, 'plorar fort'.
«Per això, més que entonar una lletania planyívola sobre la pèrdua de genuïnitat i pretendre redimir els ciutadans amb credos puristes de reeducació lingüística, els filòlegs hauríem de fer un esforç (i m’incloc en el pecat gremial) per imbricar-nos íntimament amb els parlants per a poder respondre satisfactòriament a les seues necessitats comunicatives.» Josep Lacreu, Pren la paraula.
DCVB: derivat de plànyer, del llatí plangĕre, 'plorar fort'.
«Per això, més que entonar una lletania planyívola sobre la pèrdua de genuïnitat i pretendre redimir els ciutadans amb credos puristes de reeducació lingüística, els filòlegs hauríem de fer un esforç (i m’incloc en el pecat gremial) per imbricar-nos íntimament amb els parlants per a poder respondre satisfactòriament a les seues necessitats comunicatives.» Josep Lacreu, Pren la paraula.
