1. m. Fet de tirar-se de cap dins de l'aigua.
2. m. Capficall.
3. m. Capgirell, volantí 2.
4. m. ZOOL. Gènere d'aus aquàtiques de l'orde dels colimbiformes i de la família dels podicipèdids (Podiceps sp), bones nadadores i cabussadores, de cos arredonit i de plomatge curt i dens, que comprén el cabussó collnegre (Podiceps nigri-collis), el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), més coneguda com a cabrellot, el cabussó gran (Podiceps maior), el cabussó gris (Podiceps grisegena) i elcabussó orellut (o burell ) (Podiceps auritus).
DCVB: derivat de 'capbussar', que ve del llatí caput, ‘cap’, amb el sufix verbal -ussar. La forma capbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu cap, formant una mena de compost amb cap i un element bussar que ha estat interpretat com si fos un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llençar’. En català antic sempre apareix cabussar o acabussar, sense p, com es veu també en el prov. ant. cabussar (Raynouard Lex. Rom. i Appel Chrest.) i en les formes provençals modernes cabussar, cobussar, xabussar, etc. (cf. Mistral Tres. i, 406, i Gilliéron Atlas, cc. 1096 i 1682).