1. a. v. tr. Soltar afluixant. Amollar un cap.
b. v. pron. Anar baixant d'un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc. De xicotet m'agradava amollar-me per la barana de l'escala.
2. a. v. tr. Soltar, deixar lliure (algú o alguna cosa, que es retenia, que es tenia agafada). Van decidir amollar el presoner. Han amollat els gossos. Amollar el bestiar perquè vaja a pasturar.
b. v. tr. Dir, fer (alguna cosa que es retenia). Li va amollar el que pensava.Tenia ganes d'amollar-li una galtada.
DCVB: del llatí *admŏllĭare, ‘afluixar’.
