1. a. v. tr. Doblegar (una persona o un animal) per la pressió d'un pes molt gran o d'una càrrega excessiva. La sobrecàrrega aclapararà la cavalleria.
b. v. tr. [ p. ext. ] Tirar a terra, fer caure. Van aclaparar les tanques. Aclaparar un arbre.
2. a. v. tr. [ fig. ] Fer perdre l'ànim (a algú), descoratjar-lo. Les desgràcies l'aclaparen. Hui estic aclaparat i no me n'isc bé de les situacions.
b. v. tr. [ esp. ] Fer perdre les forces físiques (a algú), debilitar-lo. La infecció el va aclaparar.
DCVB: de la mateixa arrel de aclapar, és a dir, format damunt una rel klapp-, onomatopeia, a la qual segurament pertany l'ant. alt-al. klappōn ‘esclafir, pegar amb estrèpit’, d'on són formades moltes derivacions romàniques (cfr. REW 4706a, Körting LRW 5282). En el Migdia de França trobam aclapar ‘cobrir de pedres, enterrar’, ‘amagar’, ‘ajupir’ (cfr. Mistral Tres. i, 23; Gilliéron Atlas, cc. 467, 1810); la forma llatinitzada acclapare, en lo segle XIII (ap. Du Cange, Gloss. Niort, i, 47).
