tou tova

1. adj. Que cedix fàcilment a la pressió, bla. Vull un coixí tou per al meu llit. És un bebé suau i tou. Pa tou.

2. a. adj. [ fig. ] Que cedix fàcilment, no gens ferm, fàcil d'enganyar.

b. adj. [ fig. ] Molt cansat. M'he passat tot el dia treballant i estic tova.

c. estar (o anar , o posar-se ) tou Estar, anar, etc., satisfet.

d. estar (o anar , o posar-se ) tou Estar, anar, etc., sensible, melangiós.

3. a. m. Part tova d'una cosa.

b. tou de la cama ANAT. Ventrell de la cama, panxell.

c. tou del dit ANAT. Polpa del dit.

4. m. Grossària formada per una cosa tova. Un bon tou de carn. Un tou de neu. Un tou de palla.

5. m. Abundància. Un tou d'ànecs.

6. m. APIC. Rusc, especialment el que és fix i primitiu.

7. f. Tosca, pedra porosa.

8. f. [ pop. ] Caguerada.

DCVB: del llatí tōfu, ‘buit’. En l'accepció de ‘rusc’ podria ser que vingués del llatí tŭbu, ‘canó’ (cf. Hubschmid en Misc. G. D. Serra, 225-241); el que no és possible és que vingui d'ataüt, con afirma amb tota serietat Griera (BDC, xviii,163).

M'interessa esta paraula perquè la majoria de valencians no sabem com dir-li a la part blaneta dels dits o a la de la cama. En castellà, la dels dits es diu yema, la de la la cama pantorrilla, com veureu dos paraules del castellà que hui en dia són més conegudes que les valencianes.El tou de la cama també es pot dir panxell i el dels dits molla, palpís o polpís.