1. f. Ànsia, inquietud.
2. a. f. Desmai. Caure en basca.
b. basca de la mort Agonia.
3. f. Nàusees. Tindre basca.
4. f. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat.
5. f. [ pop. ] Colla d'amics.
DCVB: Eguílaz Glos. 342 proposà amb reserves l'ètim aràbic baṣqa ‘escopinada’; aquest origen no semblà versemblant a W. Meyer, qui opinava (Zschr. r. Phil. xi, 252) que basca era un postverbal de bascar i aquest venia del llatí *vascare ‘ajupirse’, format damunt vascus ‘ajupit’. Coromines (Congr. Barc. i, 405) ha proposat un origen més probable: céltic *waskā, ‘opressió’.
