1. m. i f. HIST. Individu d'una de les tribus nòmades establides al sud del Nègueb que, segons la Bíblia, són descendents d'Amalec, nét d'Esaú.
2. adj. HIST. Relatiu o pertanyent a la tribu amalecita.
Paraula que entra a través del llatí, però prové de l'hebreu ‘ămālēqī.
