estalonar 1
v. tr. Sostindre (alguna cosa) amb estalons, apuntalar.
DCVB: derivat d'estaló, d'etimologia incerta. Si no ve del llatí stolōne ‘rebroll’, potser sigui un derivat en -ōne del llatí stilus ‘branca’ o stela ‘columna’ (cf. Moll Supl. 3106).
Sinònims: apuntalar, estintolar, recolzar.
estalonar 2
1. v. tr. Fer desprendre del peu (d'algú) la sabata, o un altre calçat, xafant-li-la per darrere. No vull anar davant teu perquè sempre m'estalones.
2. v. tr. [ p. ext. ] Seguir (algú) molt de prop, encalçar molt de la vora.
