1. m. Conjuntura, articulació.
2. m. [ fig. ] Allò que dóna solució d'una qüestió, d'un assumpte, etc., difícil.
DCVB: derivat de desllorigar amb el sufix -dor (llatí -tōriu).
«Evidentment, sense uns criteris interns clars, cada tècnic o expert pot dir la seua, i el resultat pot ser variable depenent de les preferències personals. El desllorigador potser està en la poca importància que s’ha donat als protagonistes: els lectors. ¿Hi han proves empíriques que avalen el manteniment de l’accent de més, per posar un cas?» Felip Gumbau Morera, "L’accent diacrític: una reforma positiva però insuficient". Núvol.
