| 1. |
v. tr. i pron. Fer perdre consistència o resistència (a alguna cosa), per mitjà d'un colp violent o d'un bac.
|
| 2. |
v. tr. Destruir o debilitar (alguna cosa). Crebantar la paraula donada en un tracte.
|
DCVB: del llatí *crepantare, ‘fer esclatar’ .
