adj. Que no té un ull.
DCVB: segons Wartburg FEW, i, 569, ve del germ. brunna, ‘font’; però no és clar el fonament semàntic d'aquesta etimologia. Meyer-Lübke REW 1221 suposa l'existència d'una forma pre-romana *bornius que seria l'origen de les formes fr. borgne, ital. bornio, cat. i prov. borni; però es tracta d'una paraula merament hipotètica.
