1. f. Acció de deixuplinar, normalment assotar-se per fer penitència.
2. f. pl. Instrument de flagel·lació fet de cordetes o de cadenes.
DCVB: del llatí disciplīna, mat. sign.
«Les paraules no són més que un seguit continu de modificacions. Per tant, acabada ja la Setmana Santa i els rituals penitents, cal guardar les deixuplines (sobretot les mentals) en el fons de l’armari i encarar amb un saludable escepticisme les presumptes incorreccions que cometem els valencians quan parlem espontàniament la llengua transmesa durant generacions i generacions.» Josep Lacreu, Pren la paraula, blog.
