1. v. tr. Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Confegir l'ansa d'una tassa.
2. a. v. tr. Llegir (una paraula) pronunciant primer ordenadament les lletres aïllades, unir-les després per a formar síl·labes, i unir finalment les síl·labes per a formar la paraula.
b. v. tr. [ p. ext. ] Llegir lentament i amb dificultat.
3. a. v. tr. Unir diversos ingredients per a formar (un compost).
b. v. tr. Relligar diversos elements per a fer un (tot).
DCVB: del llatí confīgĕre, ‘clavar una cosa amb altra’, ‘ajuntar’.
«A vegades fa la impressió que l'únic criteri que apliquen certes persones a l'hora de triar les paraules per a confegir un discurs formal és el diferencial.» Josep Lacreu, La variació lingüística.
