1. m. i f. Persona que ven tripes.
2. m. i f. Persona que menja molt.
DCVB: etimologia incerta. Cal refusar l'origen aràbic tharb, acceptat per diversos etimologistes, perquè és fonèticament inacceptable. Es possible que encerti Corominas DECast, quan proposa considerar tripa com un pseudo-primitiu format damunt el verb català estripar, i en castellà sobre el verb castellà destripar, que vindrien del llatí exstirpare, ‘treure (els budells)’; de destripar o estripar s'hauria extret el mot tripa. No és segura aquesta formació, sobretot si tenim present que tripa es troba en gairebé totes les llengües romàniques i seria molta coincidència que dins totes s'hagués produït aquella falsa reconstrucció d'un mot. Per altra banda, no és gens clar que tripa sigui un mot originàriament català; té l'aspecte d'esser un castellanisme, encara que molt antic.
