bastir 1
1. v. tr. Construir, edificar.
Bastir un palau.
2. v. tr. Muntar, armar.
Bastir un armari.
DCVB: del germ. *bastjan ‘teixir’, ‘construir’. Sobre l'evolució del mot
germànic en les diverses llengües romàniques, cfr. Wartburg FEW, i, 278.
bastir 2
v. tr. [ ant. ] Abastir.
DCVB: de bastar, per
canvi del tipus de conjugació, tal vegada per analogia del verb bastir, ‘edificar’.
